Iniciada el 1990 i conclosa el 2020, Desatorador va constar de tres activitats separades per dos períodes de quinze anys d'inactivitat. La seva performativitat es troba en una ritualitat mínima que instaura, en allò públic, el sentit d'una rutina domèstica d'higiene per conjurar una mena de neteja ètica als vincles entre societat civil i estat.

​

En les activitats, que tenen una durada de tres dies de jornada completa, vaig caminar per la gran Lima Metropolitana amb un desatorador sanitari que constitueix l'instrument intermedi del performatiu que enuncia la performance, procedint amb ell a succionar el meu pit (la ciutadania), la casa paterna (el 2020) i les façanes d'edificis representatius de poders estatals, entitats de control i executores sectorials, empreses financeres, industrials, comercials, de serveis, mediàtiques i culturals, associacions comercials, organitzacions polítiques i no governamentals, esglésies, instituts de educació superior i universitats, així com de les forces de lordre.

​

L'esforç de caminar llargament durant dies sencers, el desatori sobre el propi pit, i la reiteració permanent de l'acció assenyalen la responsabilitat que cada generació de ciutadans corrents té en la cultura política i cívica del país des de la pròpia llar fins a les més altes esferes del poder.